 |
És condició necessària perquè un succés es constitueixi en etern, que resideixi en l'immaterial. Passaran els anys i res podrà revertir el fet que la primera entrevista després de la publicació del llibre, hagi estat a proposta del gran periodista Cristian Segura del “diari ARA”. La seva bona tasca de cada dia, ja avalaria la seva categoria professional, però és que a més Cristian és premi Josep Pla 2011 per la seva obra “El cau del conill”, que s'atorga cada any juntament amb el "Nadal" a la millor novel·la en llengua catalana. El meu llibre i jo, no podríem haver tingut millor padrí en els mitjans informatius.
Com a bon novel·lista, Cristian Segura no va poder renunciar a conjugar estereotips; no en va la seva especialitat és la imaginació. Va concloure que els tirants que jo lluïa en una inoblidable entrevista que va superar l'hora i mitja, eren símbol de tot bon financer. En ocasions les aparences enganyen. Mai al llarg de la meva vida professional havia utilitzat tirants. Resulta que la vida contemplativa després de dos anys de jubilació, ha contribuït al pronunciament de la meva corba de la felicitat, provocant que el cinturó no trobés confortable acomodament en la meva enyorada cintura de vespa, provocant el desplaçament dels calçons cap a territoris més propers a l'engonal. La conseqüència era el frec amb el sòl dels baixos dels pantalons. Van ser tals les pressions rebudes per part de qui s'encarrega de la meva intendència, que no fa gaire, vaig decidir passar a formar part del clan de Fraga i El Gran Wyoming.
Com a bon novel·lista, Cristian Segura no va poder renunciar a conjugar estereotips; no en va la seva especialitat és la imaginació. Va concloure que els tirants que jo lluïa en una inoblidable entrevista que va superar l'hora i mitja, eren símbol de tot bon financer. En ocasions les aparences enganyen. Mai al llarg de la meva vida professional havia utilitzat tirants. Resulta que la vida contemplativa després de dos anys de jubilació, ha contribuït al pronunciament de la meva corba de la felicitat, provocant que el cinturó no trobés confortable acomodament en la meva enyorada cintura de vespa, provocant el desplaçament dels calçons cap a territoris més propers a l'engonal. La conseqüència era el frec amb el sòl dels baixos dels pantalons. Van ser tals les pressions rebudes per part de qui s'encarrega de la meva intendència, que no fa gaire, vaig decidir passar a formar part del clan de Fraga i El Gran Wyoming.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada