Ambrose Evans-Pritchard, cap d'informació econòmica internacional de The Daily Telegraph. Corresponsal a EUA i a Brussel·les. Especialista en Unió Europea.
“S'equivoca greument qui cregui que la Unió Europea ajudarà a aniquilar als catalans”. Els últims esdeveniments m'han deixat en estat de xoc, especialment per la reacció del govern de Madrid. Però de tota manera crec que les últimes declaracions del ministre d'Afers exteriors, José Manuel García-Margallo, són indignants. El que no entenen ni Madrid ni el ministre és que ells ja no tenen la paella pel mànec. Dir que “nosaltres utilitzarem el dret de veto acollint-nos als tractats de la Unió per bloquejar una possible adhesió de Catalunya” és no entendre res. Ells, simplement, no poden fer-ho. Si Espanya impedís l'adhesió, Espanya mateixa estaria violant els tractats de la Unió; i la pròpia Espanya podria fins i tot ser expulsada. Em sorprèn el nivell d'incompetència i la voluntat que demostra Madrid de portar tot això a una confrontació absoluta. Ignorar que han sortit al carrer un milió i mitg de persones, amb la capacitat volcànica que això comporta, em sembla una gran estupidesa. En conjunt és molt preocupant, perquè veig que s'està portant a extrems amenaçadors amb declaracions com les de García-Margallo, però també amb les d'alguns militars: extremistes, d'acord; però tot això no deixa de ser significatiu. La manera com ho presenten des de Madrid, inclosa la carta del rei, que els catalans persegueixen quimeres, que volen alterar el statu quo, etc., no té sentit. Ells, d'altra banda, estan creant una espècie de 1936. És molt sorprenent. Jo creia que 30 anys de pertinença a la Unió Europea haurien modificat prou la mentalitat de la dreta espanyola. Però els comentaris dels militars, de García-Margallo i uns altres, fan que em pregunti si els militars poden tenir de nou algun paper en la democràcia espanyola. Espero que no. No hi ha camí de tornada, però no deixa de ser increïble tot el que està passant. Si el Ministre d'Afers exteriors britànic hagués fet un comentari sobre Escòcia com el que García-Margallo va fer sobre Catalunya, l'escàndol hagués estat suprem. S'ho imaginen? A més, la reacció d'exaltació nacionalista a Escòcia hagués estat incontenible. Però és que, a més, no pots actuar d'aquesta manera al segle XXI. Com reaccionarà la Unió Europea? Bé, a Brussel·les crec que intentaran evitar per tots els mitjans haver-se de pronunciar sobre tota aquesta qüestió. Però si al final resulta totalment inevitable, ho faran. I si l'Estat espanyol pensa que Brussel·les es posarà al seu costat per evitar que els catalans exerceixin el dret d'autodeterminació, estarà cometent un altre error de judici. A més, existeix una agenda oculta de la Unió, no en la Comissió però sí en altres parts de la maquinària, que intenta promoure un enfortiment del poder de les regions en oposició a les nacions estat tradicionals, que en la pràctica són un fre cap a la construcció d'una estructura més federal, de supra-estat de la Unió. Insisteixo: si en la Moncloa pensen que Europa els ajudarà a aniquilar als catalans, estan molt equivocats. Molt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada