En el llibre tracto determinades peculiaritats dels països que en l'àmbit financer anglosaxó són coneguts com PIGS (literalment “porcs”): Portugal, Italy, Greece and Spain. Era ja un debat recurrent des que BANIF formava part del Grup Central-Hispà, integrat en Europartners, juntament amb Comerzbank, Banco di Roma i Credit Lyonnais. Alemanys i francesos consolaven els components de les delegacions espanyola i italiana dient: “ja sabeu com són aquests anglesos”, si be sempre van fer-ho amb la boca petita.
Apart de la seva condició de perifèrics, dos aspectes criden l'atenció en aquest grup de països considerats porcins: 1) Tots ells han begut d'una tradició religiosa basada en el perdó dels pecats per la via de confessar-los a un eclesiàstic. 2) Coincideixen en l'escassa memòria democràtica i tenen relativament propera una experiència autocràtica en connivència amb la jerarquia religiosa.
No hi ha dubte que tots dos aspectes conformen caràcter a través dels segles i també grans dosis d'impunitat. No és casual que als països de tradició calvinista i luterana -en els quals cada mortal és responsable dels seus actes- la corrupció sigui l'excepció, mentre que als països de tradició catòlica i ortodoxa, representi la norma.
Assisteixo astorat a les compareixences de personatges com Mario Conde, Javier de la Rosa, Ruiz Mateos, Francisco Camps o Carlos Divar. Tots ells fervents catòlics i assots de l'erari públic i privat. Els miro als ulls quan es justifiquen i arribo a la conclusió que realment es creuen lliures de culpa. Estan convençuts que si Déu els ha perdonat a través de la confessió, els homes no són qui per demanar-los responsabilitats. No han d'acarnissar-se vostès amb Divar; l'home està convençut que té tot el dret del món a reclamar una pensió de 208.000 euros ja que els homenatges que es donava en suite doble després d'un opípar sopar -a càrrec dels contribuents-, eren oportunament perdonats al matí següent a missa de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada